Bones pràctiques industrials: planta de tractament de residus de residus d’una indústria alimentària
abstracte
Breu introducció al problema: resumAquest exemple tracta de les accions tAixò ha provocat la reducció de les emissions d’olors i les queixes relacionades amb les olors de la planta de tractament d’aigües residuals d’una indústria alimentària. Després d’avaluar l’existència d’un problema relacionat amb una secció específica de la planta, es va redissenyar per tal de reduir les emissions d’olors.
Descripció del problema
Quin és el tipus, la mida, la ubicació i les característiques tècniques de les plantes?La planta implicada en aquest exemple és la instal·lació de tractament d’aigües residuals d’una indústria alimentària.
Aquesta planta, en la seva configuració original, comprenia una secció per al tractament de les aigües residuals produïdes pel processament d'aliments i els fangs derivats del tractament d'aigües residuals s'emmagatzemaven en dipòsits a l'aire lliure.
Imatge no procedent d’un estudi de cas
Quin era el problema? Quants ciutadans van ser afectats i durant quant de temps?
Les persones que viuen als municipis del voltant fa anys que es queixen de les olors. No obstant això, l'origen de l'olor no era clar, ja que a la zona hi ha diferents indústries i activitats potencials que emeten olors. De fet, la indústria alimentària no va ser l’única causa de les queixes d’olors al territori.
El problema es va plantejar a través de les reiterades queixes de la població davant les autoritats locals.
La indústria alimentària va decidir fer un estudi per avaluar-ne l’impacte olfactiu. L’estudi va incloure anàlisis olfactomètriques i models de dispersió.
La modelització de la dispersió va tenir en compte totes les fonts de la instal·lació de tractament d’aigües residuals i, en comparar la contribució relativa de cada font a l’impacte global de les olors, es va poder identificar la font d’olor més crítica. L’estudi va permetre destacar que la principal causa de l’impacte de les olors eren els tancs per a l’emmagatzematge de fangs, mentre que les emissions d’olors relacionades amb el tractament d’aigües residuals eren insignificants.
Basant-se en els resultats de l’estudi de l’avaluació de l’impacte de les olors, va quedar clar que el principal problema de les emissions d’olors eren els tancs oberts per a l’emmagatzematge dels fangs formats durant el procés de tractament d’aigües residuals.
Aquesta evidència va permetre un nou disseny de la planta, que implicava una gestió diferent dels fangs, amb l'objectiu de reduir la quantitat de fangs exposats a l'aire lliure, reduint així les emissions d'olors associades.
El nou disseny de la planta consistia en un digestor anaeròbic per al tractament dels fangs produïts pel procés de tractament d’aigües residuals.
El procés de digestió anaeròbica no només permet reduir el volum dels fangs, sinó que també redueix el seu contingut orgànic, reduint així el seu potencial de generació d’olors.
A més, un altre avantatge del nou disseny de la planta és que el biogàs es produeix mitjançant el procés de digestió anaeròbia, que és una font d’energia renovable.
Mitjançant aquesta important intervenció estructural a les instal·lacions de tractament d’aigües residuals, es va reduir molt la quantitat de fangs exposats a l’aire lliure. Els tancs, que anteriorment servien per a l’emmagatzematge de fangs, van ser acomiadats i només van romandre per motius d’emergència.
Només s’utilitza un petit dipòsit per emmagatzemar els fangs (digestat) produïts pel procés de digestió anaeròbica. Aquest digestat, amb un contingut orgànic reduït pel procés de digestió, hauria de ser menys olorós que els fangs que entren al procés de digestió anaeròbia.
L’èxit és que, mitjançant aquesta intervenció, es va reduir significativament l’impacte de la planta.
Com es va controlar l’eficàcia de la solució aplicada?
L'eficàcia de la solució es va controlar mitjançant la realització d'un altre estudi d'anàlisis olfactomètriques i modelització de dispersió en la nova configuració. Això va permetre verificar que l'impacte de la planta es va reduir significativament.
Pel que sembla, les queixes també es van reduir. Tot i això, també s’ha de tenir en compte l’efecte de les altres activitats d’emissió d’olors que coexisteixen al territori.
L'execució de les obres de la planta es va comunicar a través del lloc web del municipi.
Les persones que viuen als municipis del voltant fa anys que es queixen de les olors. No obstant això, l'origen de l'olor no era clar, ja que a la zona hi ha diferents indústries i activitats potencials que emeten olors. De fet, la indústria alimentària no va ser l’única causa de les queixes d’olors al territori.
Fase d'informes
Com es va plantejar el problema? Com es van denunciar les denúncies?El problema es va plantejar a través de les reiterades queixes de la població davant les autoritats locals.
Fase de seguiment
Es va supervisar el problema? Si és així, com? Quines tècniques / mètodes es van aplicar?La indústria alimentària va decidir fer un estudi per avaluar-ne l’impacte olfactiu. L’estudi va incloure anàlisis olfactomètriques i models de dispersió.
La modelització de la dispersió va tenir en compte totes les fonts de la instal·lació de tractament d’aigües residuals i, en comparar la contribució relativa de cada font a l’impacte global de les olors, es va poder identificar la font d’olor més crítica. L’estudi va permetre destacar que la principal causa de l’impacte de les olors eren els tancs per a l’emmagatzematge de fangs, mentre que les emissions d’olors relacionades amb el tractament d’aigües residuals eren insignificants.
Fase d’avaluació
Com s’han analitzat les dades? Com es podria accedir a les dades recollides?Basant-se en els resultats de l’estudi de l’avaluació de l’impacte de les olors, va quedar clar que el principal problema de les emissions d’olors eren els tancs oberts per a l’emmagatzematge dels fangs formats durant el procés de tractament d’aigües residuals.
Aquesta evidència va permetre un nou disseny de la planta, que implicava una gestió diferent dels fangs, amb l'objectiu de reduir la quantitat de fangs exposats a l'aire lliure, reduint així les emissions d'olors associades.
Fase de resolució
Com es va resoldre el problema? Quina tecnologia es va aplicar?El nou disseny de la planta consistia en un digestor anaeròbic per al tractament dels fangs produïts pel procés de tractament d’aigües residuals.
El procés de digestió anaeròbica no només permet reduir el volum dels fangs, sinó que també redueix el seu contingut orgànic, reduint així el seu potencial de generació d’olors.
A més, un altre avantatge del nou disseny de la planta és que el biogàs es produeix mitjançant el procés de digestió anaeròbia, que és una font d’energia renovable.
Mitjançant aquesta important intervenció estructural a les instal·lacions de tractament d’aigües residuals, es va reduir molt la quantitat de fangs exposats a l’aire lliure. Els tancs, que anteriorment servien per a l’emmagatzematge de fangs, van ser acomiadats i només van romandre per motius d’emergència.
Només s’utilitza un petit dipòsit per emmagatzemar els fangs (digestat) produïts pel procés de digestió anaeròbica. Aquest digestat, amb un contingut orgànic reduït pel procés de digestió, hauria de ser menys olorós que els fangs que entren al procés de digestió anaeròbia.
Fase de verificació
Va funcionar la solució? Es va reduir l'impacte?L’èxit és que, mitjançant aquesta intervenció, es va reduir significativament l’impacte de la planta.
Com es va controlar l’eficàcia de la solució aplicada?
L'eficàcia de la solució es va controlar mitjançant la realització d'un altre estudi d'anàlisis olfactomètriques i modelització de dispersió en la nova configuració. Això va permetre verificar que l'impacte de la planta es va reduir significativament.
Pel que sembla, les queixes també es van reduir. Tot i això, també s’ha de tenir en compte l’efecte de les altres activitats d’emissió d’olors que coexisteixen al territori.
Fase de comunicació
Es va informar adequadament el públic sobre el final del procés?L'execució de les obres de la planta es va comunicar a través del lloc web del municipi.
