Anàlisi químic: no específic | Observatori d’Odors

Anàlisi química: no específica

Aquest mètode mesura la quantitat d’un grup específic de compostos químics (hidrocarburs) presents en una mostra d’aire. No diferencia els tipus d’hidrocarburs presents, sinó simplement mesura la concentració. Sovint s'utilitza per a refineries i com a cribratge preliminar, però no proporciona informació sobre la concentració d'olors.

Què és?

En aquells casos en què el problema de l’olor està específicament relacionat amb molècules d’hidrocarburs (aquest pot ser el cas generalment de les refineries), es pot aplicar una anàlisi de gas no específica com a eina preliminar de cribratge per avaluar la quantitat total de compostos d’hidrocarburs. Aquest tipus de tècnica es realitza amb eines fàcils de transportar i bastant barates, com el FID (Flame Ionization Detector) o el PID (Photo Ionization Detector).

El principi en què es basen aquestes eines és la piròlisi dels compostos orgànics presents al gas analitzat. Aquesta piròlisi (conceptualment similar a una combustió) és possible mitjançant la presència d’una font d’energia, que produeix ions detectables per un sensor elèctric.

Detector d’ionització fotogràfica

Les principals diferències entre aquests dos tipus de sensors són que la FID necessita una ampolla d’hidrogen per mantenir una flama d’hidrogen com a font d’energia, mentre que la PID utilitza una làmpada UV. A causa d’aquest diferent mecanisme d’ionització, un FID també és capaç de detectar metà, que no té olor, mentre que un PID, que té una font d’energia més dèbil, és útil per detectar NMHC (Hidrocarburs no metànics).

L’inconvenient principal d’aquest mètode és que la concentració total d’hidrocarburs que es mesura no es pot relacionar directament amb la concentració d’olors.La sortida d’aquest tipus d’instruments és a concentració total de COV expressat en termes d’una concentració equivalent a una concentració de gasos de calibració. De fet, hi ha diversos treballs científics que demostren que la correlació entre concentració total de COV i olor de mostres de gas és generalment inexistent. A més, aquests instruments no tenen en compte el llindar d'olor diferent de diferents compostos, els factors de resposta del sensor elèctric i els efectes de mescla.

Per a què es pot utilitzar?

Aquest tipus d’anàlisi pot ser extremadament útil per a la detecció de fuites de gas, que potencialment es poden associar a les emissions d'olors difuses.

Un exemple típic és el cas de les refineries, on es poden detectar emissions fugitives d’equips i canonades mitjançant la mesura de la concentració total de COV. Quan es mesura una concentració de COV total per sobre d’un determinat valor (per exemple, 10000 ppm), hi ha una fuita. El mateix enfocament s’utilitza a abocadors per tal d’identificar la presència de fuites a la coberta de l’abocador, a través de la qual s’emet l’abocador a l’atmosfera.

Per a què NO es pot utilitzar?

Aquesta tècnica no proporciona informació sobre les propietats oloroses del gas analitzat.