Anàlisi química: gasos únics

Aquest tipus d’anàlisi químic mesura la concentració de gasos únics en les emissions. Hi ha alguns casos rars en què el problema de la contaminació de l’olor es deu principalment a un sol compost, com l’amoníac o l’hidrogen sulfur. Per avaluar l’impacte de l’olor, s’ha de conèixer la correlació entre la concentració del compost i la concentració d’olors.

Què és?

Hi ha alguns casos rars en què el problema de la contaminació de l’olor es deu principalment a un sol compost, com l’amoníac o l’hidrogen sulfur. En aquests casos, avaluant la concentració d’aquests gasos únics en les emissions, és possible obtenir una quantificació fiable de les emissions d’olors.

En general, per al mesurament de gasos únics en emissions, com l'amoni i el sulfur d'hidrogen, existeixen normes tècniques específiques que defineixen el mètode de mostreig i anàlisi. Com que les concentracions solen ser força elevades (desenes o centenars de ppm), també és possible utilitzar sensors electroquímics, fàcils d’utilitzar i econòmics. Quan es determina la concentració de gasos únics en emissions o immissions, és important que el mètode més adequat sigui triat en funció de la concentració prevista.

Detector H2S

Per a què es pot utilitzar?

Aquest tipus d’anàlisi química permet quantificar la concentració de gasos únics en emissions. Es pot utilitzar per verificar el compliment dels límits d’emissió rellevants de compostos específics. En aquells casos rars en què l'olor emesa està directament correlacionada amb un compost específic (traçador), llavors es pot utilitzar la determinació de la concentració del compost per estimar la concentració d'olor emesa. En aquests casos, aquesta dada es pot utilitzar com a entrada per modelar la dispersió per avaluar els impactes dels olors a les comunitats. Per a aquest propòsit, és necessari que s'hagi avaluat prèviament una correlació entre la concentració del compost i la concentració d'olors.

Per a què NO es pot utilitzar?

La caracterització química dels gasos únics és inútil en el cas de barreges complexes oloroses, de manera que la concentració d’olors no està relacionada amb la concentració d’un sol component. Malauradament aquest és el cas més habitual, ja que les olors ambientals solen ser barreges de centenars de compostos diferents. Aquesta anàlisi no proporciona informació sobre la composició de barreges complexes.