Odourpèdia
Hi ha una varietat d’aspectes i temes a tenir en compte a l’hora de mirar les olors. Això Odourpèdia és un document no exhaustiu glossari cosa que pot ajudar a comprendre alguns dels aspectes més importants relacionats amb les olors.
Cada entrada de l'Odourpedia defineix a paraula, aspecte or tema que pertany a les olors. Quan estiguin disponibles, es relacionen recursos útils per proporcionar més informació sobre el tema explicat.
Creus que falta una entrada? Podeu fer suggeriments per afegir noves definicions emplenant el fitxer formulari de contacte a la vostra disposició a la part inferior de la pàgina.
Cada entrada de l'Odourpedia defineix a paraula, aspecte or tema que pertany a les olors. Quan estiguin disponibles, es relacionen recursos útils per proporcionar més informació sobre el tema explicat.
Creus que falta una entrada? Podeu fer suggeriments per afegir noves definicions emplenant el fitxer formulari de contacte a la vostra disposició a la part inferior de la pàgina.
C
-
Ciència ciutadana
Ciència ciutadana és un enfocament científic i un camp científic que té com a objectiu portar la ciència a l’àmbit no acadèmic. A Ciència Ciutadana, el públic no expert participa en el procés científic. La implicació ciutadana pot variar en funció de l'enfocament de ciència ciutadana escollit. L’ideal seria que els ciutadans que participin en projectes de ciència ciutadana participen en totes les etapes del procés científic: des del disseny de la investigació fins a la recopilació de dades, l'anàlisi i les conclusions. Això també s'anomena "Ciència Ciutadana Extrema"1.
1 Més informació sobre Ciència Ciutadana al Observatori Internacional dels Olors.
D
-
Incomoditat
Conjunt de reaccions humanes que es produeixen com a conseqüència d’immediats exposició a un estressor ambiental (per exemple, olor) que, un cop percebuda, provoca a avaluació cognitiva negativa això requereix un cert grau d’afrontament.
Dispersió
Conjunt de processos complexos de transport, mescla i transformacions químiques que donen lloc a una distribució variable (espacial i temporal) de la concentració d’una espècie.
E
Factors d’emissió
Relació entre la quantitat de contaminant emès a l'atmosfera i una unitat d'activitat (hores de funcionament de la font, superfície implicada; o en dades com ara el nombre d'empleats o altres)1.
Unitat Europea d'Odors (ouE)
Quantitat de substàncies oloroses que, quan s’evaporen en 1 metre cúbic de gas neutre en condicions normals, provoquen una resposta fisiològica d’un panell (llindar de detecció) equivalent a una quantitat de substància olorosa que es troba a l’origen d’una massa de referència d’olor (RMO) evaporat en un metre cúbic de gas neutre en condicions normals.
1 Les dades corresponen a la font bibliogràfica.
F
Protocol FIDOL
Una eina per estimar l’impacte de les olors o el grau de molèstia causat per les olors. Els paràmetres FIDOL són freqüència, intensitat, durada, ofensiva i ubicació1.
1 Vegeu més informació a Observatori Internacional dels Olors.
O
Olor
Propietat organolèptica perceptible per l’òrgan olfactiu quan inhala certes substàncies volàtils.
-
Concentració d’olors
Nombre d'unitat europea d'olors (ouE) en un metre cúbic de gas, en condicions regulars.
-
Flux d’olors o taxa d’emissió d’olors
Nombre d'unitats europees d'olor (ouE) que travessen una superfície determinada per unitat de temps. Es pot definir com el producte de la concentració d’olors, la velocitat de sortida i la zona d’emissió, o el producte de la concentració d’olors i el cabal volumètric corresponent.
Impacte d’olors
Impacte que té una olor en un o més individus que la perceben. Es descriu estàndard utilitzant la freqüència, la durada, la nota, la intensitat i el to hedònic de les concentracions d’olors1. Normalment es compara amb un llindar estàndard concebut per sector industrial. Els llindars solen ser específics per país.
Un exemple de com entendre l'impacte de les olors és donat per l'Agència Ambiental Britànica (2011)2, com seguiu:
Elevat impacte olorós
Una o diverses olors emeses representen a contaminació greu, o és (és) probable que causi molèstia als destinataris identificats, independentment de si ja s’utilitzen les mesures adequades de control d’olors. Heu de prendre mesures addicionals o potser haureu de reduir o interrompre les operacions.
Impacte d’olor mitjà
És probable que la contaminació per olors generada es dispersi fora del perímetre de la instal·lació i arribi als receptors més propers. Cal prendre les mesures adequades per minimitzar les olors. Si s’utilitzen mesures adequades, la comunitat hauria de tolerar l’olor residual. Per a algunes activitats operatives, les mesures adequades asseguraran que les olors no surtin del perímetre de la instal·lació o, en el seu defecte, que no arribin als receptors més propers.
Baix impacte olorós
No hi ha olor fora del perímetre, però, a s’ha de mantenir un enfocament preventiu i encara es poden considerar operacions addicionals de control d’olors.
1Si us plau, consulteu el Factors "FIDOL" a l’Observatori Internacional de les Olors.
Pla de gestió d’olors
Un pla de gestió d’olors (OMP) és un marc desenvolupat per una part implicada que emet olors que descriu els seus compromisos i estratègia per gestionar les olors. Aquests compromisos i estratègia, assumits per les parts interessades, els permeten complir el seu permís normatiu ambiental i / o prevenir o minimitzar les molèsties relacionades amb les olors relacionades amb la indústria.
-
Modelatge d’olors
S'utilitza com a eina de predicció generalment implicat en les avaluacions d’impacte. Els models d’olors utilitzen una equació o un conjunt d’equacions (és a dir, models) que descriuen la relació entre les concentracions d’olors en una àrea amb la taxa d’emissió d’una instal·lació i els factors que afecten la dispersió atmosfèrica i la dilució de les olors.
-
Molèsties per olors
Una olor es converteix en una molèstia quan l’episodi és tan ofensiu i perllongat que perjudica el benestar de les persones afectades. La freqüència i l'ofensiva d'un episodi d'olors es poden entendre de manera diferent d'un país a un altre.
Unitat d’olors
Una unitat d’olor és la quantitat de (una barreja de) substàncies oloroses presents en un metre cúbic de gas olorós (en condicions normals) al llindar del panell.
-
Qualitat de les olors
La qualitat o caràcter de l’olor és aquella propietat que identifica una olor i la diferencia d’una altra olor d’igual intensitat. Bàsicament, aquest paràmetre proporciona informació sobre com fa olor la substància.
-
Roda d’olor
Il·lustracions que contenen descriptors normalitzats per informar de la qualitat de les olors.
2 Agència Ambiental (2011). Com complir el vostre permís d’olors: H4 Olor Management.
Vostè pot trobar Directrius del pla de gestió d’olors a l’Observatori Internacional de les Olors.
El caràcter d’olor es descriu mitjançant un mètode conegut com a escala o perfil multidimensional. En aquest mètode, l'olor es caracteritza pel seu grau de semblança amb un conjunt d'olors de referència o pel grau en què coincideix amb una escala de diversos termes descriptors. El resultat és un perfil d’olors.
P
Percepció
Consciència de l’efecte d’un simple o complex estímul sensorial.
R
Receptor
Qualsevol persona que visqui o visiti una zona, ja sigui un espai privat o públic (per exemple, una llar, un lloc de treball, una zona exterior), que sigui o pugui ser exposat a les olors generat per una font emissora.
S
font
La font d’una olor es pot definir com el punt, àrea o procés durant el qual s’emet una olor. Normalment, es fa una distinció entre fonts transmeses i fonts difuses, però algunes fonts també es caracteritzen com fugitiu or passiu fonts.-
Fonts transmeses (o fonts puntuals)
Fonts d’emissió de gasos olorosos a través de conductes canalitzats de dimensió i cabal definits (p. Ex. Xemeneia, ventilacions) Fonts difuses: generalment fonts no transportades, que no tenen un flux d’aire residual definit, per la qual cosa l’emissió d’olors es produeix per difusió / convecció des d’oloroses superfícies exposades a l'atmosfera ("fonts de la zona"), tancs o edificis ("fonts de volum"), o per fuites de gas de conductes o equips no hermètics.
-
Fonts difuses
Generalment no es transmeten fonts, que no tenen un flux d’aire residual definit, per la qual l’emissió d’olors es produeix per difusió / convecció des de superfícies oloroses exposades a l’atmosfera («fonts de la zona»), tancs o edificis («fonts de volum»), o per fuites de gas de conductes o equips no hermètics. Normalment, es fa una distinció entre activi i passiu fonts difuses.- Fonts difuses actives Fonts difuses amb aireació forçada (per exemple, biofiltres, piscina d’aireig estesa, altres).
- Fonts difuses passives Fonts difuses sense ventilació forçada (per exemple, piles de fangs, basses de sedimentació, altres).
-
Fonts fugitives
Fuentes difícils d'identificar o difícils d'alliberar quantitats indefinides de substàncies oloroses (per exemple, fuites de vàlvules i juntes, obertures de ventilació passiva, altres).
-
Fonts passives
Fonts amb dimensions definides (fonts d’àrea, fonts de volum) que no tenen un flux d’aire de sortida definit, com ara conques de residus, estanys, camps després d’estendre fem, piles de compost no airejades, edificis.
-