Al desembre de 2019, la 5th Conferència de la UE en innovació hídrica va tenir lloc amb l’objectiu d’accelerar l’acció per combatre la contaminació de l’aigua i millorar la preparació de la UE als impactes del canvi climàtic relacionats amb l’aigua. A més de conscienciar sobre la necessitat i la urgència de millorar la gestió de l’aigua a tota la Unió Europea, la Conferència pretenia promoure un intercanvi d’enfocaments innovadors per aconseguir societats d’aigua intel·ligent. En aquesta línia, Partner de D-Noses Ibercivis va realitzar un taller interessant per presentar una sèrie de bones pràctiques de ciència ciutadana en projectes de gestió de l'aigua.
Per entendre el que s'entén per 'innovació', el taller va adoptar un enfocament específic mitjançant la Model d'innovació Quàdruple Helix, que reconeix quatre grans actors del sistema d’innovació: l’àmbit acadèmic, la indústria o l’empresa, el govern i la societat civil. El taller es va formar en una sèrie de debats centrats en quatre qüestions.
Per començar, es va demanar als assistents que discutissin exemples d’influència de la societat civil en els sectors empresarials / de recerca i l’educació / administració pública, considerant exemples relacionats o no amb problemes de gestió de l’aigua. Entre altres projectes que es van debatre, a Projecte suec de gestió de l’aigua es va presentar. El projecte té la intenció de construir un Aquaponik, un sistema de recirculació que cultiva peixos a la terra en combinació amb els cultius, fomentant així els actors del sector privat rural per passar a pràctiques sostenibles i agents de la societat civil per informar-se i diversificar-ne la nutrició.
Posteriorment, els assistents van discutir el seu nivell de confiança en l'eficàcia dels enfocaments científics ciutadans. Va provocar un debat important i es va destacar que, malgrat les dificultats d’escala i implementació, la connectivitat creixent de les nostres societats podria permetre una comunicació i una participació efectives de diferents actors en projectes de ciència ciutadana. Es va destacar la importància de fomentar una cultura participativa.
Finalment, els assistents van debatre sobre la presència i l’ús de la ciència ciutadana a les seves àrees i sectors d’activitat. Es va fer evident que els agents empresarials són els més reticents a participar en projectes de ciència ciutadana, independentment de l’àmbit geogràfic. Els assistents van remarcar la necessitat d'establir marcs de deliberació i cooperació en els quals tots els participants es beneficien dels resultats de les iniciatives dirigides per ciutadans. Finalment, es va demostrar que cal tenir en compte les peculiaritats ecològiques, com ara les diferències culturals, geogràfiques i polítiques de diferents àrees, ja que potser la validesa de solucions específiques no es mantindrà en diferents contextos.
Si esteu interessats en conèixer més informació sobre els projectes de ciència ciutadana i com es formen, consulteu una llista dels casos presentats per Ibercivis durant el seu taller a EUWIC.
